martes, 16 de julio de 2013

Llum verda per a la nova PAC

Els passats 23 i 24 de juny, el Parlament europeu i el Consell de Ministres van arribar a un transcendental acord polític sobre la reforma de la PAC que millora substancialment les propostes inicials de la Comissió i que revelen l’excel·lent capacitat negociadora del ministre d’Agricultura, Alimentació, Medi Ambient i Pesca,Miguel Arias Cañete, que compareixerà davant de la corresponent Comissió del Congrés dels Diputats el pròxim 25 de juliol, dia de l’apòstol Sant Jaume, per donar detallat compte dels resultats d’un acord que començarà a aplicar-se el 2015 i del qual, a continuació, se’n comenten els aspectes més destacats.

Dotació pressupostària i superfície elegible

Espanya disposarà en preus corrents de 35.000 milions d’euros per al primer pilar d’ajudes directes i 8.291 per al desenvolupament rural, cosa que suposa un increment del 0,8% i del 3%, respectivament, sobre les quantitats que fins ara estava percebent. Si tenim en compte que a partir d’ara s’incorporen a les ajudes del primer pilar els últims 12 estats que van ingressar a la UE i no les rebien i que per al conjunt de la UE les ajudes es reduiran en un 3,2% per al primer pilar i un 0,9% per al segon, no deixa de ser un notable reforç per als nostres agricultors i ramaders l’ampliació i consolidació d’unes ajudes que representen el 30% de les seves rendes i que constitueixen la base d’un sector estratègic tan important com l’agroalimentari, que suposa gairebé el 18% del PIB. A les esmentades quantitats per al primer i segon pilar, cal afegir-hi, a més, els fons per a les Ajudes de Mercat i Gestió de Crisi, que juntament amb la part nacional i autonòmica que correspongui al cofinançament dels programes de desenvolupament rural, eleva la xifra anual a un import pròxim als 50.000 milions d’euros, el màxim suport comunitari dels obtinguts pels diferents sectors de la nostra economia productiva.

D’altra banda, el ministre Arias Cañete ha hagut de doblegar la proposta inicial de la Comissió, que pretenia ampliar la superfície amb dret a percebre les ajudes de la PAC a 38 milions d’hectàrees, gairebé el doble de la que actualment percep les ajudes, cosa que les hauria rebaixat gairebé a la meitat. Mantenir la superfície en els 22,5 milions d’hectàrees que actualment perceben les ajudes suposa conservar els 229 euros de mitjana per ha, en lloc dels 126 que hauria suposat l’esmentada ampliació.

Convergència de les ajudes

Un altre dels greus problemes que afectaven el nostre sector agrari amb la reforma, era el perill de la uniformització de les ajudes entre els estats membres, és a dir, una fórmula de convergència externa que començaria el 2015 i que s’acabaria el 2020, per igualar els ajudes mitjanes per hectàrea que reben els estats de la Unió. Finalment, aquest esforç de convergència recaurà, principalment, en països com França o Alemanya, amb un nivell d’ajudes que supera clarament la mitjana europea i l’impacte per al nostre país serà mínim.

El problema de la convergència interna de les ajudes, que hauria comportat greus perjudicis en una agricultura tan diversificada com la nostra on els pagaments històrics oscil·laven des dels 50 euros fins als 10.000 euros per hectàrea, s’ha defugit en bona part pel rebuig final de la “tarifa plana” o ajuda uniforme igual per a totes les hectàrees que la Comissió Europea proposava introduir l’any 2019, aprofitant la genial idea del govern de Zapatero, que la va proposar quan va presidir la UE i que hauria sentenciat l’agricultura productiva.

La convergència serà, per tant, només parcial, i les pèrdues per agricultor es limitaran a un màxim del 30% sobre el que estava percebent i afectarà únicament el 54% dels agricultors, perquè l’altre 46% disposarà d’un règim simplificat i d’una ajuda fixa de 1.250 euros anuals.

Finalment, al nostre país, el procés de convergència intern podrà ser matisat gràcies a la regionalització de les ajudes prevista pel govern espanyol a través d’una divisió en més de quaranta comarques diferenciades per tindre en compte les diferents realitats productives, cosa que permetrà limitar al màxim les transferències d’ajudes entre agricultors.

En definitiva, la finalitat aconseguida pel govern espanyol ha sigut reduir al màxim les diferències entre el que estaven percebent els agricultors abans de la reforma i el que percebran després.

El ‘greening’ o reverdiment de les ajudes

El ministre Cañete ha sigut capaç de suavitzar notablement les propostes de la Comissió sobre el reverdiment, al qual es dedicarà el 30 per cent de les ajudes, però aquest pagament verd podrà ser calculat sobre l’ajuda bàsica de cada agricultor, és a dir, de forma individual i no com la taxa plana obligatòria que hauria penalitzat les explotacions més productives.

Per beneficiar-se d’aquest pagament verd, els productors estaran obligats a realitzar una sèrie de pràctiques agronòmiques, com ara la diversificació de cultius, el manteniment d’una àrea d’interès ecològic del 5 per cent de cada explotació, etcètera, però és important destacar que els productors d’agricultura ecològica quedaran totalment exclosos d’aquestes pràctiques obligatòries, així com els cultius permanents, cosa que al nostre país afectarà 5 milions d’hectàrees (2,5 milions d’oliverar, 1 milió de vinya, 0,7 milions de fruita seca, 0,32 milions de cítrics i 0,25 milions de fruiters).

Altres aspectes importants de la reforma

Els joves agricultors menors de 40 anys que s’incorporen a l’activitat agrària percebran una ajuda addicional durant 5 anys finançada amb un 2% del sobre nacional. Es podrà deduir fins a un 13% del sobre nacional, uns 600 milions d’euros, per a les ajudes vinculades a la producció, és a dir, per als pagaments acoblats, dels quals es podrà beneficiar la ramaderia d’engreix sense base territorial.

Els Plans de Desenvolupament Rural Autonòmic podran conviure amb el Pla de Desenvolupament Estatal. S’hi introdueix una clàusula de revisió dels preus de referència per al desencadenament d’ajudes a l’emmagatzematge privat de l’oli d’oliva; en fruiters i hortalisses, es millora substancialment el règim de preus d’entrada i l’accés per als fons operatius dels seus propis programes, i es manté el control de producció del vi fins al 2030.

En definitiva, la reforma de la PAC millora l’anterior, cosa que només s’atreveixen a discutir els nacionalistes, als quals no importaria deixar sense PAC els nostres agricultors en una Catalunya independent i fora de la UE, igual que no els va importar quan eren al tripartit deixar sense reg la meitat del Segarra-Garrigues, perquè com ara es torna a demostrar el que sempre ha pretès el nacionalisme català, es digui ERC o Convergència, és emportar-se l’aigua a Barcelona, cosa que suposo que representaria als nostres pagesos, si ho permeten, la seva inclusió en la llista de patriotes catalans.

José Ignacio Llorens Torres
Diputat al Congrés del Partit Popular per Lleida

No hay comentarios: