La normalitat democràtica amb la qual
s’ha desenvolupat el procés successori previst a la Constitució és una mostra d’estabilitat
i un excel·lent auguri per al regnat de Felip VI, que en la seua coronació va
pronunciar un excel·lent discurs davant de les Corts Generals en el qual es va
comprometre a contribuir a la defensa d’una Espanya unida en la seua
diversitat, a la protecció dels principis constitucionals i a la solidaritat amb
les víctimes del terrorisme i la crisi, en un escenari que el desafiament
separatista i la crisi econòmica es presenten com a reptes difícils però no
impossibles de superar.
La crisi i la sobirania van ser molt
presents precisament en el marc de les Trobades Econòmiques del Pirineu, que
van celebrar el seu 25è aniversari sota la presidència de Ramón Roca, que es
van desenvolupar amb gran èxit i en les quals entre altres personalitats va
participar la ministra de Foment, Ana Pastor, que va pronunciar una excel·lent
conferència, i on vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la que va pronunciar el
president de la Generalitat, Artur Mas, que va atribuir un gran protagonisme a
la recuperació econòmica d’Espanya, que ja ningú no nega, a Catalunya, que també
és innegable pel seu poder econòmic llargament acreditat.
Una altra cosa és que el Govern de la
Generalitat, que no ha aprovat una Llei en aquesta etapa perquè està distret en
altres coses, hagi tingut molt a veure en aquesta recuperació, a la qual han
contribuït, i ningú tampoc no ho pot negar, els ajuts europeus del FLA i del
pagament a proveïdors, dels quals Catalunya s’ha beneficiat especialment per la
seua pertinença a Espanya i a la UE, avantatges que perdríem si prosperés el
projecte independentista al qual demana que l’acompanyem el president de la
Generalitat no sense reconèixer que està ple d’incerteses, percepció en tot cas
excessivament optimista.
No és estrany que el Sr. Mas no trobi
companyies excepcionals per a aquest viatge incert, perquè la recuperació econòmica,
els empresaris i els ciutadans el que demanen i el que necessiten són certeses
i ningú no pujaria en un avió la destinació final del qual és incerta.
El que posa en evidència que la
prioritat d’aquest Govern català no és superar la crisi i crear ocupació, com
demana l’interès general i la societat, sinó impulsar un projecte separatista per
ocultar una crisi que afecta Catalunya com la resta d’Espanya, aquí més per
l’herència del tripartit, i que sens dubte s’agreujaria amb la ruptura.
Per tant parlarem de certeses i la
primera és descobrir que les intencions veritables del Govern de CiU i d’ERC
són espúries i partidistes i que amb la independència no viuríem millor ni
desapareixeria l’atur. Al contrari. Tots els analistes econòmics internacionals
imparcials adverteixen sobre les desastroses conseqüències de la secessió per a
Espanya i sobretot per a Catalunya, perquè més enllà de les balances fiscals
que s’han de calcular amb paràmetres no esbiaixats, hi ha les balances
comercials netament favorables ara per a Catalunya respecte a Espanya i la
resta de la UE, perquè una altra certesa inocultable és que una Catalunya
independent quedaria exclosa d’Espanya i, per tant, de la Unió Europea.
Parlem d’una altra certesa. El dret a
decidir, que és la cel·lofana amb què s’embolica la consulta, és il·legal i
així ho han ratificat recentment les Corts Generals.
Per tant, partint d’aquesta realitat i
que no es pot votar en contra de la legalitat perquè això és votar en contra de
la democràcia, la incoherència dels sobiranistes es posa de manifest perquè
volen trencar amb Espanya i quedar-se a Europa, és a dir, traslladar la
sobirania a la UE, que cada vegada té més competències, i aportar com ho fa Alemanya
des dels països rics als pobres, això és a Grècia i a Andalusia, entre
d’altres.
En definitiva, el procés separatista que
a les Corts ha tingut el mateix èxit que el Pla Ibarretxe i aquí a Catalunya,
com el mateix Artur Mas ha reconegut la setmana passada en un entrevista a la
CNN, no té ni el suport de la meitat dels catalans i esquinça profundament la
nostra societat, queda desvirtuat a Europa, on Convergència comparteix al
Parlament el Grup Liberal amb UPyD i C’s, i tampoc no suscita suports
internacionals, com s’ha pogut comprovar en la recent gira pels Estats Units
del Sr. Mas.
I és que a part de Bildu i el líder
xenòfob italià de la Lliga Nord, pocs suports troba l’aventura secessionista.
Perquè fins i tot la icona del separatisme quebequès, Michael Ignatieff, els ha
sortit malament perquè considera indispensable que tot projecte separatista
vagi precedit per una Llei de Claredat que amb absolut rigor i neutralitat expliqui
les conseqüències reals de tot tipus de la secessió i que aquesta assoleixi
almenys el suport de més de la meitat no dels votants sinó del cens electoral, i
fins i tot el papa Francesc en la seua primera entrevista a una televisió
espanyola ha declarat que tota divisió el preocupa i que són molt diferents les
independències americanes que es van emancipar dels estats europeus o
l’enfonsament d’Estats artificials com Iugoslàvia, de la independència per
secessió de pobles com Espanya que fins ara han estat junts. La Constitució
espanyola, per salvaguardar els grans consensos i els valors essencials d’una
democràcia, estableix amb la suficient garantia els procediments i les majories
qualificades per ser modificada i protegir-la de les variacions conjunturals motivades
per circumstàncies canviants o finalitats oportunistes i partidistes.
Els que no la respecten, s’han legitimat
gràcies a ella i a sobre l’han jurat no tindrien després cap autoritat per
apel·lar al respecte i compliment d’unes lleis que no poden obligar-nos a
elegir entre ser catalans o espanyols, perquè és el mateix.
José
Ignacio Llorens Torres
President de la Comissió d’Agricultura,
Alimentació i Medi Ambient al Congrés
No hay comentarios:
Publicar un comentario